FOLK DE MALLORCA

MINISTRILS

E-MAIL

INICI HISTORIAL ALTRES INTRUMENTS PARTITURES VESTUARI CD VIDEOS

 

 

 

 

QUE SON ELS MINISTRILS?

Ministril, també anomenat ministrer, fou inicialment sinònim de joglar, es a dir, fou un músic dedicat quasi per per complet a la interpretació, ja que el compositor de les peces era el trobador.

    Segons el diccionari Alcover-Moll un ministril o ministrer era l'executant o sonador d'un instrument musical.

    Al "Vocabulari català de Música" s'explica que la significació de la paraula ministril aná reduint-se fins arribar a designar exclusivament els sonadors d'instruments de buf de fusta. Aquests son, precisament els que trobam a Mallorca, sonant tant per l'Ajuntament de Palma, com, històricament, formant part del seguici d'honor del Gran i General Consell.

D'ON VE AIXÓ DELS MINISTRILS?

   Podem dir que els ministrils provenen de l'evolució dels joglars medievals. Després de moltes vicissituts resulten una pervivència dels antics "jocularis".

   La desaparició del nom del joglar pel de ministrer o ministril ja s'havia iniciat a França a final del segle XII. La figura del joglar havia caigut en desgràcia i el seu nom en desús. La decadència dels joglars, pròpia de la desaparició trobadoresca, dona pas a Catalunya a l'entrada dels ministrers els quals a la segona meitat del segle XVI substitueixen per complet als joglars.

  A Mallorca encara trobam joglars en ple segle XVI. En aquell mateix segle començam a sentir parlar de ministrils. Molt possiblement aquí el canvi degué esser afavorit per la prohibició per àrt dels bisbes que els joglars no actuessin dins les esglésies.

   La primera referèrencia que tenim a Mallorca és la de 1505, quan Joan Mestre consta com a ministril de l'infant Ferran. En aquell temps la paraula ministril també era sinònim d'instrumentista musical.

    Cent anys després trobam que el bisbe Diego de Arnedo, a Felanitx, prohibeix llogar "bucinas seu trompetas vulgo jutglas" amb els doblers de les confraries. L'any següent trobam semblant prohibició a la visita pastoral efectuada a Sóller o  una altra a Campanet,  "que les confraries no gastin els diners en coses mundanes ni en trompes o joglars".

  D'aquestes prohibicions, va néixer la proposta de crear un grup de ministrils, per part del Gran i General Consell, que sortís a les festes i celebracions cíviques i que fossin completament deslligats de l'església.

EL MINISTRILS DEL GRAN I GENERAL CONSELL

  Al 1595 trobem la proposta feta al Gran i General Consell per a la creació d'un "joch de ministrils, los quals fossen obligats a servir TOTES LES FESTES, que es fan universals..." festes, es clar, promogudes per aquell antic òrgan de govern de Mallorca.

   Aquest es el primer document que fa referència al mot MINISTRIL referit a un grup d'instrumentistes. Aquest fet afavoria la idea de assegurar el  servei musical a les més importants cerimònies, tant cíviques com religioses, que patrocinava el Consell.

   Aquell mateix any els jurats informaren al Gran i General Consell, de les converses mantingudes amb el bisbe i canonges de la Seu sobre la conveniència de disposar d'un grup de ministrils. Aquesta assemblea acordá concedir plena facultat als jurats i síndics clavaris per tal que fessin el més adient referent a la constitució de la colla i les seves obligacions entre les quals la més important era la d'assistir a les festes habituals del calendari cerimonial del Consell..

  Els ministrils foren patrocinats pel Gran i General Consell fins la desaparició d'aquest. Va ser a rel de tal fet que passaren a mans municipals.

 

 

QUE SON LOS MINISTRILS?

Ministril, también llamado "ministrer", fue inicialmente sinónimo de juglar, es decir, fue un músico dedicado casi por completo a la interpretación, ya que el compositor delas piezas era el trovador.

   Segun el diccionario de Alcover-Moll un ministril o ministrer era el ejecutante o sonador de un instrumento musical.

  En el "Vocabulari català de Música" se explica que el significado de la palabra ministril  se fue reduciéndose hasta acabar por designar exclusivamente a los sonadores de instrumentos de viento de madera. Estos son, precisamente los que encontramos en Mallorca, tocando tanto para el Ajuntamiento de Palma, como, históricamente, los que formaban parte del seguicio de honor del Gran i General Consell.

DE DONDE VIENE ESTO DE LOS MINISTRILS?

   Podemos decir que los ministriles provienen de la evolución de los juglares medievales. Después de muchas visicitudes resultan una pervivéncia de los antiguos "jocularis".

   La desaparición del nombre del juglar por el de ministril ya se había inicado en Francia a finales del siglo XII. La figura del juglar habia caido en despgracia y su nombre en desuso. La decandencia de los juglares, propia de la desaparición trovadoresca, da paso en Catalunya a la entrada de los ministriles los cuales en la segunda mitat del siglo XVI sustituyen por completo a los juglares.

   En Mallorca aún encontramos juglares en el siglo XVI. En aquel mismo siglo comenzamos a sentir hablar de los ministrils. Muy posiblemente aqui el cambio debió ser impulsado por la prohibición por parte de los obispos que los juglares no actuasen dentro de las iglesias.

  La primera referencia que tenemos en Mallorca es la de 1505, cuando Joan Mestre consta como ministril de el Infante Ferran. En aquel tiempo la palabra ministril también era sinónimo de instrumentista musical.

 Cien años más tarde encontramos que el obispo Diego de Arnedo, en Felanitx, prohibe alquilar "bucinas seu trompetas vulgo jutglas" con el dinero de las cofradias. En el año siguiente encontramos similar prohibición en la visita pastoral efectuada en Sóller u otra en Campanet, "que las cofradias no gasten el dinero en cosas mundanas ni en trompas o joglars"

  De estas prohibiciones, nació la propuesta de crear un grupo de ministriles, por parte del Gran i General Consell, que saliera por las fiestas y celebraciones cívicas i que fueran completamente desligados de la iglesia.

  

EL MINISTRILS DEL GRAN I GENERAL CONSELL

  En el año 1595 encontramos la propuesta hecha en el Gran i General Consell para la creación de un "joch de minisrils" los cuales fueran obligados a servir todas las fiestas, que se hacen universales, fiestas, está claro, promovidas por aquel antiguo órgano de gobierno de Mallorca.

  Este es el primer documento que hace referencia al mote MINISTRIL referido a un grupo de instrumentistas. Este hecho ayudaba la idea de asegurar el servicio musical a las más importantes ceremonias, tanto civícas como religiosas, que patrocinaba el Consell.

 Aquel mismo año los jurados informaron al Gran i General Consell, de las conversaciones mantenidas con el obispo i canonges de la Catedral sobre la conveniencia de disponer de un grupo de ministrils.  Esta asamblea acordó conceder plena facultat a los jurados i síndicos clavaris por tal que hiciesen lo mas apropiado referente a la constitución del grupo y sus obligaciones entre las cuales era la más importante la de asistir a las fiestas habituales del calendario ceremonial del Consell.

  Los ministriles fueron patrocinados por el Gran i General Consell hasta la desaparición de este órgano. Fue por este hecho que pasaron a manos municipales.