INICI

 

CULTURA POPULAR

E-MAIL

  DANSES RITUALS GEGANTS DIMONIS   INSTRUMENTS

 

 

 

ÀGUILES CAVALLETS COSSIERS INDIS MORETONS

 

 

 

COSSIERS

 

 

 Quin significat té la paraula "cossier" ?

 

  Está ben clar que de moment no s'han posat d'acord ni els folcloristes ni historiadors del significat ni de l'origen d'aquestes danses. Podem trobar als arxius paraules referides a aquestes danses que parlen de "cossiers", "cossis", "còssil", "còssils", etc.

         A Menorca hi existeix una dança que la denominen avui per avui "Ball d'Escòcia" i que sonen la mateixa sonada que els cossiers de Pollença, però que els vells la denominen "ball d'es Còssil". Segons el P. Llompart la veu "cossier" esta emparentada amb la veu castellana "cosante" (s. xv), les quals derivaríen en "cos" o "coso" . Paraules com CORREDOR, COS, CORREGUDA, CURSA, etc, están molt lligades a la paraula "COSSIER".

         També podem afegir; KOSÄIR (corredor  que corre ceremoniós) es un mot mossàrab derivat del llatí CURSUS.

 

Quin és el seu origen?

 

        Pot esser una resta arcaica d'unes cerimonies més o menys complexes d'adoració i culte a les divinitats agràries, ball de fecundació de la terra per apropiciarles cullites, i d'agraïment per haver-se produït l'esplet.

 

A ón hi havía cossiers?

    

        Están documentats les següents poblacions: Ciutat de Mallorca (varies colles), Inca, Valldemossa, Sóller, Alaró, Pollença, Sineu, Algaida, Campos, Montuïri, Manacor, Porreres, Felanitx,  Llucmajor i Santa María, dels quals nomes varen perdurar fidelment els de Montuïri i més esporàdicament els d'Algaida,  i després recuperats els de Manacor, Pollença i Alaró. Moltes colles de cossiers vàren desapareixer a principis del secle XX

 

    Els cossiers, en nombre de sis, (al manco originariament) sempre van acompanyats  de la Dama de Cossiers, que sempre sol esser un home, menos a Manacor i Pollença i modernament a Algaida. Volen representar el bé, afrontant al dimoni que representa el mal. Es fet de que ballin en rotllo i pels seus colors, podem dir que son de carácter mediterràni.

 

 

 

 

COSSIERS D'ALARÓ

 

 

 

  Els Cossiers d'Alaró son sis i la Dama i  avui per avui ballen a los Damunts i  a Alaró el dia de Sant Roc, 16 d'Agost.  Van acompanyats per la figura indispensable del dimoni i un músic que sona  un tamborino i una flauta de granadillo d'uns 44 cm de llarg i de  tres forats.  Al  betlem del convent de Sant Bernardí, a Petra hiá una representació d'un pastor sonant una flauta similar.

   Hem de dir d'aquets cossiers que l'estiu de 1840 en lloc de dur mocadors a les seves mans portaven un escut i una vara cada un. Es a dir, que els cossiers d'Alaró eren un ball de bastoners o broquers ( avui encara presents a Manacor).

   Els cossiers van vestits de diferent color i per parelles, dos de cel, dos vermells i dos de malva, adornats amb una banda al pit, faldons,  una espècie de mitra amb miralls, molt semblant a un capell de "tornejant" espècie de  "cossier" d'Algemessí (València),  cascavells, borles negres  i flors pel cap,  un mocador  i un ventall a la má.

   Ballen en processó i pels cantons de la vila i l'oferta dins de l'esglèsia, peró mai ho ferá el dimoni aqui dintre. Els balls son: L'Oferta, la Gentil Senyora,  la Cadena, la Processó, S'embui i desde la recuperació  dels cossiers existeix L'Acompanyament (Pep Toni Rubio), peça nova que respecte totalment l'estil de les altres músiques.

 

   Tota aquesta informació está treta de Francesc Valcaneres Jaume, del seu llibre:

Els Cossiers d'Alaró de l'editorial Alpha-3.

 

 IL.LUSTRACIÓ AL DIE BALEAREN (finals s. XIX)

DE L'ARXIDUC LLUIS SALVADOR

 

 

Es cossiers d'Alaró

molts pos los saben ballar

perqué el han d'estudiar

dins s'estable d'es rector.

COSSIERS A PRINCIPIS DEL SECLE  XX

PARTITURES DE L'OFERTA I LA PROCESSÓ

COSSIERS RECUPERATS EL DIA DE SANT ROC L'ANY 1994?

 

 

REPRODUCCIÓ DE LA FLAUTA D'ALARÓ

(única a Mallorca de tres forats)

 

COSSIERS D'ALGAIDA

  Els cossiers d'Algaida surten a ballar per Sant Honorat, (16 de Gener), i per les festes patronals del poble, Sant Jaume.  A la revetla, surten fent tot el quadrat, convidant tot el poble a la festa, i acaben a cal batle, i el dia de Sant Jaume van a cercar l'Ajuntament i ballant arriben fins l'esglèsia, a on ballarán l'oferta.

 

 

       

                       cossiers d'Algaida any 1956                      

 

Podem dir que els cossiers d'Algaida son molt parescuts als de Montuïri, tant per les seves mùsiques, l'estètica, i el  seu caràcter. També porten a les seves mans un ramet d'alfabaguera  i un mocador. Un bon capell d'ales, adornat amb flors (ara sintètiques), cintes i una faixa per la cintura, cascavells, faldons, etc.

 

  Els balls son: L'oferta, Titoieta, Flor de Murta, Ses Bombes, Obriu-mos, Mestre Joan, els Reis, Mergansó, Dança nova, etc.

        

  Los cossiers de Algaida salen a bailar el dia de Sant Honorat, dia 16 de Enero, i por las fiestas patronales del pueblo, Sant Jaume. En la víspera salen haciendo el "quadrat", o sea la vuelta por el pueblo, invitándolo a la fiesta, y acaban en casa del alcalde, y el dia de Sant Honorat van a buscar al Ayuntamiento y llegan bailando a la iglesia, donde bailarán  en el ofertorio.

    Los cossiers de Algaida son muy parecidos a los de Montuïri, tanto por sus músicas, la estética o su carácter. También llevan en las manos un ramillete de albahaca, y un pañuelo, un buen sombrero de alas, adornado con flores (ahora sintéticas), cintas y una faja por la cintura, cascabeles, faldones, etc.

  Los bailes son: L'oferta, Titoieta, Flor de murta, ses bombes, Obriu-mos, Mestre Joan, els Reis, Mergansó, Dança Nova, etc.

Un bon link  del cossiers Algaida: 

http://www.conselldemallorca.net/municipis/algaida/cossiers/index.html#menu

COSSIERS DE MONTUÏRI

 

 

 

 

 

  Podem dir que els cossiers de Montuïri son els que han perdurat per sempre.

Ballen primordialment el 23d'Agost  i el dia del seu patró, 24 d'Agost, Sant Bartomeu. El dia de la Mare de Déu d'Agost ballen vestits de carrer, fent una espécie d'assaig.

 

 

   Tots els balls, manco el de l'oferta acaba amb la derrota del dimoni. La Dama dels cossiers agafa per les banyes al dimoni (banya verde, entre els montuïrers), mentre aquest entre a rotl.lo, el toma enterra, i tot seguit passa per damunt ell, i el dimoni tot enrabiat emèt un sò que recòrda a una bèstia ferida de mort.

 

 

   Es molt ampli el repertori de balls. L'oferta (dins l'esglèsia), els mocadors (desde la rectoria, i després desde l'ajuntament fins a l'esglèsia), pujant els graons de l'esglèsia, com acte protocolari, Flor de murta, Mestre Joan, El rei no podia, El mercansó, la dança nova, la gallineta rosa, l'obriu-mos, la Gentil Senyora, Mitjanit, i per acabar totes les danses sonen La Mort del Dimoni, de ritme ternari, manco l'oferta. Els cossiers tene un sistema d'aprenentatge molt especial. Cada ball té la seva música, amb unes lletres acoplades, que van recordant els diferents punts de que consta el ball.

  La dama, antigament era una dona, peró l'esglèsia  va prohibir per tot arreu el protagonisme de la dona a les cel.lebracions rituals.

 

 

 

 

 

COSSIERS DE POLLENÇA