INICI

 

CULTURA POPULAR

E-MAIL

  DANSES RITUALS GEGANTS DIMONIS   INSTRUMENTS

 

 

 

ÀGUILES CAVALLETS COSSIERS INDIS MORETONS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ÀGUILES I SANT JOAN PELÓS

 

ÀGUILES:

 

 Les Àguiles que avui coneixem deuen esser una evolució de l'àguila que l'any 1614, el dia del Corpus desfilá per Palma. Aquella era un águila molt grossa, com ses que hiá per Catalunya, batent les ales i obrint el bec, del cual sortien ocellets . Només queden a la població de Pollença. Sempre son dues jovenetes que portan un "áligua" de cartró, amb una corona pel cap. Les dues joves van vestides de blanc, enjoiadas d´or que ha posat el poble, duen una corona pel cap, unes castanyetes especials, que només hiá a Pollença. Fan un ball molt simple, simètric, i surten el dia del Corpus, acompanyades per una rondaia, formant una processó, i després fan les taules, es a di, van de casa en casa, a ón van trobant taula parada de dolç, i altres coses. La coreografía del ball recorda a la dels cavallets del mateix poble, peró més solemne, fent una música per les taules i un altre per la procesó.

 

             

Les Àguiles i Sant Joan Pelós a Pollença

   

Partitura de "Les Taules"                         Partitura de "La processó"

 

Les Àguiles segons Dionís Bennàssar (pintor pollencí)

SANT JOAN PELÓS I EL CORB

 

Sant Joan Pelós

Hiá documentació damunt Sant Joan Pelós, que parla que ballava  o balla a Felanitx, Son Servera, Son Carrió, Artá, Sant Llorenç des Cardassar, Pollença.

   A Pollença surt pel Corpus i a Felanitx per Sant Joan. Hem de dir que balla pel Corpus, i l'arxiduc Lluis Salvador ja va dir que protava un xotet. El ball consta de dues parts. La primera, així com fan el cossiers i cavallets de Pollença, que fan les taules, anant de casa en casa, mes o manco compromeses, i l'altra part son ses "esses", per la processó. També balla a l'esglèsia, abans de la prcesó. El ball es interpretat per guiterres, violí, guiterró, etc. Antigament se interpretava amb xeremies, fabiol i tamborino.

 

Sant Joan Pelós de Sant Joan

  El Centre Cultural de Sant Joan, entitat que cerca dinamitzar la cultura popular, i amb el seu afany de recuperar les nostres tradicions perdudes, l’any 1994 treu al carrer de la ma dels components del grup Aires de Pagesia, la figura de Sant Joan Pelós.

  Després d’anar investigant sobre danses rituals, processionals i de figura populars era estrany no trobar la dansa que avui presentam per segona vegada, a una vila com la nostra, que té per patró al Baptista. Mn. Josep Estelrich i Costa amb la seva fabulosa tasca de recerca i divulgació ens va facilitar la informació necessària quan l’any 1993 a la revista Mel i Sucre de l’Agost ( num. 158 ), al seu article “Gavelles per a la història” ens confirma que al manco entre els anys 1733 i 1756 ballava Sant Joan Pelós; segurament es va ballar més anys encara que no ho hem pogut confirmar.

La prova final és l’aparició de cites com les següents a l’Arxiu Parroquial de Sant Joan:

“ Per los sonadors i ballador de St. Juan Palós en 1733, 2 || 17 ss 6. Per ballar St. Juan Palós, al ballador, 5 ss cascum any, 1 || 5 ss ( 1734-1738 ). Per lo home que fa de St. Juan 5 ss ( 1757 ). “                                                                                                                (APSJ, 61.2 js 53.56 v; 61.3, j 31 v. )

 

  Vet aquí el motiu, que St. Joan Pelós torni a ballar amb la seva bandera i el seu anyellet pels carrers del poble, com ja es feia al segle XVIII. Però enguany anirà acompanyat del corb.

 ¿Perquè una figura?

   A les festes de foc hi participen animals imaginaris acompanyant dimonis i altres comparses. Per aquest motiu ens hem decidit a fer néixer aquesta figura de foc que tendrà dues finalitats. Una, ballar al darrera de St. Joan Pelós el dia de la seva festa ( 24 de Juny ) pels carrers del poble, i l’altre participar en el correfoc que com ja es costum es fa per les Festes d’Estiu, perquè així sigui cada vegada més un espectacle de foc, fum i trons. Som ben conscients de que si be amb Sant Joan Pelós recuperam una tradició del nostro poble, no es aquest el cas del corb. Però un correfoc necessita de criatures fantàstiques d'aquest tipus per esser complet. Volem que sigui una manifestació popular, des de l’instant que el mític monstre, com un històric santjoaner més, participi de la festa. Al cap i a la fi totes les tradicions varen tenir un començament.

 ¿Perquè un corb?

   Consultats els llibres de l’historia santjoanera, trobam diferents animals que ens cauen de ple dins la nostra intenció. Gràcies a persones enteses interessades en el tema, ens hem decantat cap a la parella de corbs del Puig de Sant Nofre.

  La gent vella deia que mai havia mancat una colla de corbs damunt el Puig de Sant Nofre. Tenien el niu en el penya-segat del Bot dels Cans. A punt de migdia, volaven tots dos part damunt el puig. La gent que treballava pel camp deia: “Sant Nofre posa taula”, que volia dir: es hora d’anar a dinar. El P. Rafel Ginard va recollir a Sant Joan una glosa que deia:                         Un parenostro per hom

                                A Sant Nofre cada dia,

                               I ell, en tocar migdia

                                posa taula per tothom.

   Amb l’ajuda de sis servidors ballarà i es mourà d’una part a altre, sabent-se el centre de l’atenció, al ritme de les xeremies. La figura ha estat feta per Mariano Porta ( Kake ).

 La música i el ball

   La música popular sorgeix d'una persona concreta, que n'és l'autor. Però amb el pas del temps el poble li arrabassa aquesta paternitat, absorbeix l'obra i s'apropia d'ella. Si aguanta els anys, la tonada esdevé tradicional i mai més es podrà separar dels trets culturals del redol on va néixer.

  Des d'aquests moments el poble oblida l'origen de la tonada, i no li importa qui foren els primers balladors que s'esforçaren per donar-li forma. Per tothom els protagonistes ja són uns altres: la tonada en sí i el personatge que la representa públicament un any darrera l'altre.

  El Ball des corb neix a Sant Joan a 1998 degut a l'esforç conjunt de diverses persones. La idea fou del grup Aires de Pagesia, que també n'ha definit el ball. La melodia ha estat pensada per poder esser interpretada pels instruments de la colla de xeremiers. Està en tonalitat major i consta de dues parts de vuit compassos binaris cada una. El compositor és Joan Morey Company.

                                                                                                               Aires de Pagesia, Juny 1998